La Coctelera

DE PLASTILINA

12 Diciembre 2007

Mi amiga Catalina

Catalina es mujer fuerte y sabia. Ha vivido mucho y no todo bueno,
pero conserva lo mejor de cada recuerdo para brindártelo cuando la
visitas en su casa de los espíritus. Allí vive ella a sus 94 años,
rodeada de hasta cinco generaciones de fotografías de sus seres
queridos. Vivos y muertos, presentes y ausentes se dan cita en esa casa
señorial, oscura, antigua y regia de La Rambla de Tarragona.

Ocupa poquito espacio sentadita en su sillón, con su bastón a mano y arreglada como una muñeca: bien peinada, perfumada, vestida con camisas de cuello de puntilla y siempre acompañada de buenos espíritus.

Católica, monárquica y sencilla. Llamada "Mami" por todos sus hijos,
hijas, yernos, nueras, nietos, nietas, ahijados, bisnietos, amigos y
amigas que en algún momento u otro del año se las arreglan para acudir
desde lugares remotos al templo que ella regenta sin otro fin que el de
recibir la bendición de su mirada.

Catalina tiene la mente lúcida y los ojos claros y, aunque no ve muy
bien, mira con intensidad hasta lo más profundo de tu alma y es tan
sabia que te desnuda al momento. Te obsequia de inmediato con su
conversación plagada de evocaciones y de anécdotas que te ilustran y te
hacen reír y hasta llorar.

Este ángel quiere ser mi amiga. Y así se lo manifestó el otro día a su hijo. Le preguntó:

"Xavito, rey ¿de qué manera puedo yo hacerme amiga de la nena de
Reus?, ahora que se va a venir a vivir a Tarragona y aquí no tiene a
nadie y algún día igual necesita hablar de mujer a mujer"


no me digáis que no soy afortunada por tener una suegra así...

servido por mine 2 comentarios compártelo

2 comentarios · Escribe aquí tu comentario

miope

miope dijo

Holes! Tens uns sogra estupenda!!

Ara ja li pots dir que a Tarragona tens un munt d'amics i amigues entre els que em compto, faltaria més. Que la teva sogra deu pensar que els de Reus i Tarragona no ens parlem... i això ja ha passat a la història. Tot i que el campanar més alt i estilitzat és el Sant Joan de Valls, que consti!!!

I si vols parlar de dona a dona també estic disponible.

Smuaks.

20 Diciembre 2007 | 03:06 PM

Mine

Mine dijo

Gràcies Miope, ja hi contava, ja hi contava...Molts besitos

31 Diciembre 2007 | 12:35 PM

Escribe tu comentario


Sobre mí

De plastilina para sobrevivir. Y aún así...

Fotos

mine todavía no ha subido ninguna foto.

¡Anímale a hacerlo!

Categorías

Buscar

suscríbete

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):

¿Qué es esto?

Crea tu blog gratis en La Coctelera